Activitats del Llibre
1a Avaluació:
UNITAT 1:
Ex:1 p:9: Seria necessària l'economia si visquèssim en un paradís ple de béns il·limitats? Raona la teva resposta:
Jo crec que tot i viure en un paradís ple de béns il·limitats, caldria administrar aquests béns, per tant si que caldria tenir una economía.
Jo crec que tot i viure en un paradís ple de béns il·limitats, caldria administrar aquests béns, per tant si que caldria tenir una economía.
Ex:3 p:13: En què es diferencien les decisions de les empreses i famílies de les del sector públic?
En que una decisió d'una empresa o d'una familia, afectarà a unes poques persones, mentre que si prens una decisió al sector públic, afectarà a moltes més persones.
En que una decisió d'una empresa o d'una familia, afectarà a unes poques persones, mentre que si prens una decisió al sector públic, afectarà a moltes més persones.
Ex:6 p:18: Descriu el funcionament del cost d'oportunitat que es produeix a la teva llar quan els teus pares administren els seus salaris per decidir on es destinen les despeses:
Depen de les prioritats del mes:
Depen de les prioritats del mes:
· 1. Menjar, escola, medicaments...
· 2. Despeses de la casa (llum, aigua, gas, WIFI, telefons...).
· 3. Despeses extres (capritxos que puguin sorgir).
Ex:7 p:18: A Espanya, robar diners públics o recomenar els amics, es a dir la corrupció, ens costa a tots 40.000 milions d'euros l'any. Aixó seria equivalent a construir i equipar de cop més de 100 nous hospitals, que salvarien milers de vides.
Amb quin concepte econòmic relacionaries aquesta comparació?
Cost d'oportunitat i si a sobre no es recuperen els diners, seria un cost irrecuperable.
Cost d'oportunitat i si a sobre no es recuperen els diners, seria un cost irrecuperable.
Ex:8 p:18: Si és imposible recuperar certs costos després d'una decisió irrevocable, per què aquests costos irrecuperables poden arribar a ser un problema a l'hora de pendre noves decisions?
Perquè són costos irrecuperables i costa molt recuperar-los, per tant, potser no pots prendre altes decisions ya que no tindràs els diners suficients per pagar.
Perquè són costos irrecuperables i costa molt recuperar-los, per tant, potser no pots prendre altes decisions ya que no tindràs els diners suficients per pagar.
UNITAT 2:
Ex:1 p:25: Explica la frase segons la qual tot el és (un bé) capital, però no tot el capital és diner.
No tot el capital és diner ja que en els béns capitals també inclouen tots els elements físics o equips que s'utilitzen en la producció i distribució dels béns i serveis.
No tot el capital és diner ja que en els béns capitals també inclouen tots els elements físics o equips que s'utilitzen en la producció i distribució dels béns i serveis.
Ex:4 p:26: Quins factors han propiciat la terciarització de les societats occidentals com l'espanyola?
La mecanització i la productivitat del camp que han ocasionat un desplaçament de població a les ciutats. La necessitat d'augmentar la oferta de serveis es coneix com terciarització.
La mecanització i la productivitat del camp que han ocasionat un desplaçament de població a les ciutats. La necessitat d'augmentar la oferta de serveis es coneix com terciarització.
Ex:7 p:30: Com representa la FPP el concepte de cost d'oportunitat d'una economia?
En cada un dels punts el cost d'oportunitat són tots el altres punts.
En cada un dels punts el cost d'oportunitat són tots el altres punts.
Ex:1 p:36: Quin tipus de renda coneixes?
Lloguers, salaris, ingressos i beneficis.
Lloguers, salaris, ingressos i beneficis.
Ex:6 p:36: Com s'incrementen les possibilitats de producció dels països?
Augmentant els recursos productius (quantitat): Calen més recursos, més treballadors, més instal·lacions, més diners... i millorant la productivitat (qualitat): formar millor als treballadors, nous avenços tecnològics.
Augmentant els recursos productius (quantitat): Calen més recursos, més treballadors, més instal·lacions, més diners... i millorant la productivitat (qualitat): formar millor als treballadors, nous avenços tecnològics.
Ex:9 p:36: Per què en un país el PIB no assoleix mai la FPP?
El PIB mai assoleix la FPP perquè sempre hi ha algunes despeses imprevistes.
El PIB mai assoleix la FPP perquè sempre hi ha algunes despeses imprevistes.
Ex:10 p:36: Classifica els següents recursos productius a la categoria que pertoqui:
oli: Recurs natural.
diners: Bé de capital.
màquines: Bé de capital.
fusta: Recus natural.
teixit artesanal: Recurs natural.
oli: Recurs natural.
diners: Bé de capital.
màquines: Bé de capital.
fusta: Recus natural.
teixit artesanal: Recurs natural.
Ex:12 p:37:
a) Produir 1500 tractors.
b)
c) En tots els punts (a, b, c, d).
d) Són ineficients tots el punts que estiguin per seta de la FPP ja que no arriben al màxim rendiment perque falta material, de diners, de treballadors, mala organització dels treballadors...
e) Són tots els punts que estan per sobre de la FPP. Són inassolibles ja que es troben per sobre del límit.
UNITAT 3:
Ex:1 p:43: A l'hora de produir, per què no n'hi ha prou d'escollir les tecnologies eficients?
Perquè també es important la formació dels treballadors.
Perquè també es important la formació dels treballadors.
Ex:2 p:43: Calcula la productivitat del recurs capital de la tecnologia A en l'activitat resolta 2:
240/1000=0,24. Cada sabatilla li costa 0,24€.
240/1000=0,24. Cada sabatilla li costa 0,24€.
Ex:1 p:54: En relació amb les activitats 1 i 2, descriu amb les teves paraules:
a) Per què les tecnologies A i B són més eficients que la Z?
Perquè la A requereix de menys maquines i la B requereix de menys hores de treball que la Z
b) Al final, per què es va triar la tecnologia B, tot i que produeix el mateix que la A?
b) Com es comporta el mercat quan el preu de la síndria és de 2€?
La quantitat de demanda és superior a la d'oferta. La quantitat d'oferta puja com el preu i la quantitat de demanda baixa. Mercat i l'oferta i la demanda s’estabilitza.
b)Els ingressos totals:
c) El benefici empresarial:
Ex:20 p:55: Un cop consultats els consumidors i les empreses sobre les seves intencions de compra i venda de formatges al mercat de Calaf, s'ha elaborat la següent taula, on es recullen les diferents quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons el preu.
A partir de la taula anterior, contesta les següents preguntes:
a) Descriu el comportament dels consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.
c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€? I de 15€?
Quan el preu de formatge és de 20€ l'oferta és major que la demanda ja que el formatge esta car.
Quan el preu de formatge és de 10€ la demanda és superior a l'oferta ja que el formatge esta bé de preu i els consumidors ofereixen una demanda elevada.
Quan el preu de formatge és de 15€ la demanda i l'oferta estan equilibrades ja que el preu és el correcte.
d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de demanda, equilibri o excés d'oferta.
5€ excés de demanda
10€ excés de demanda
15€ equilibri
20€ excés d'oferta
Ex:19 p:73:
a) Crèdit comercial.
Ex:20 p:73:
c)Afegit. Indirecte i proporcional.
UNITAT 5:
b) Com contribueix l'estalvi als nostres plans de futur?
Perquè la A requereix de menys maquines i la B requereix de menys hores de treball que la Z
b) Al final, per què es va triar la tecnologia B, tot i que produeix el mateix que la A?
Perquè la B és economicament més barata i perquè produeix el mateix nombre de sabatilles en menys temps.
Ex:3 p:54: Quina relació establiries entre noves tecnologies i productivitat?
Si s'apliquen les noves tecnologies a tot el que te a veure amb la producció d'algo la productivitat augmentarà.
Ex:4 p:54: És cert que una producció més gran implica uns beneficis també més grans? Raona la resposta.
Si, perquè quan més produïm, més beneficis obtenim. Els costos variables augmenten si puja la producció, però els costos fixos no varien.
Ex:5 p:54: Quina és la gran diferència entre els costos fixos i els variables?
Els costos fixes no varien encara que canviï la producció, en canvi els Costos variables si que varien, són proporcionals al nombre d'unitats que es produeix.
Ex:16 p:54: Tudó del Nord és una empresa que pot fabricar rosques amb les tecnologies A, B i C. Segons veiem en la següent taula:
a) Raona quines són les tecnologies més eficients.
La A i la B, perquè la A es la que utilitza menys maquines per produir el mateix nombre de rosques i la B es la que utilitza menys hores per produir el mateix nombre de rosques.
b) Calcula el cost total per a cadascuna de les tecnologies si saps que el cost del treball és de 100€/hora i el de les màquines 175€/hora.
Tecnologia A: Hores (8x100=800) Màquines (4x175=700) Total (800+700=1.500).
Tecnologia B: Hores (4x100=400) Màquines (6x175=1.050) Total (400+1.050=1450).
Tecnologia C: Hores (8x100=800) Màquines (6x175=1.050) Total (800+175=1850).
c) Assenyala quina de les tecnologies examinades és la més econòmica.
La B ja que és 50€ més econòmica que la A i 400€ més economia que la C.
Ex:17 p:54: Assenyala si són fixos o variables els següents costos mensuals d'una fleca:
El lloguer del local: Fix
La farina: Variable
El gas: Variable
El salari del flequer: Fix
L'electricitat: Variable
El pagament de la hipoteca del local: Fix
L'aigua: Variable
La farina: Variable
El gas: Variable
El salari del flequer: Fix
L'electricitat: Variable
El pagament de la hipoteca del local: Fix
L'aigua: Variable
Ex:4 p:45: En quins casos pot ser negatiu el benefici empresarial?
Quan els ingressos totals són inferiors als costos totals.
Quan els ingressos totals són inferiors als costos totals.
Ex:7 p:49: En relació amb l'activitat resolta 4:
a) A quins preus hi ha un excés d'oferta?
Els preus 4€ i 5€ són els preus d'excés d'oferta.b) Com es comporta el mercat quan el preu de la síndria és de 2€?
La quantitat de demanda és superior a la d'oferta. La quantitat d'oferta puja com el preu i la quantitat de demanda baixa. Mercat i l'oferta i la demanda s’estabilitza.
Ex:10 p:51: Com es comporten els preus en una situació d'excés de demanda?
Si hi ha excés de demanda es preus augmenten per tal de que només els que tenen suficients diners el comprar el producte el comprin.
Si hi ha excés de demanda es preus augmenten per tal de que només els que tenen suficients diners el comprar el producte el comprin.
Ex:12 p:51: Com penses que afecta la desocupació al fluix circular de la renda? Raona la teva resposta.
Les persones que estan a l’atur, tenen menys diners ja que no cobren, per això no compren béns i serveis i aquestes persones no gasten diners en les empreses, aquestes reben menys diners i això por dificultar el fluix circular.
Ex:18 p:54: Per cada 10 cadires que produeix a la seva fusteria, Gabriel Garzón esmerça matèria primera per valor de 40€ i treball assalariat per 20€.
Durant el mes d'agost ha fabricat 100 cadires a 15€/unitat. El mes de setembre només ha produït 90 cadires a 12€/u. El mes d'octubre el Gabriel va fer 140 cadires que va vendre a 18€/u.
Si saps que el Gabriel paga un lloguer de 400€/mes i ven tota la seva producció, calcula per cada mes:
a)Els costos totals:
Agost: 100(cadires)/10= 10 grups de 10 cadires. 10x40=400 (matèria primera). 10x20=200(treball assalariat). 400+200+100(lloguer)=1000€
Setembre: 90(cadires)/10= 9 grups de 10 cadires. 9x40(matèria primera)=360. 9x20(treball assalariat)=180. 360+180+400(lloguer)=640€
Octubre: 140(cadires)/10= 14 grups de 10 cadires. 14x40(matèria primera)=560. 14x20(treball assalariat)=280. 560+280+400(lloguer)= 1240€
b)Els ingressos totals:
Agost: 100(cadires)x15(preu unitat)=1500€
Setembre: 90(cadires)x12(preu unitat)=1080€
Octubre: 140(cadires)x18(preu unitat)=2520€
c) El benefici empresarial:
Agost: 1500(IT)-1000(CT)= 500€
Setembre: 1080(IT)-640(CT)= 440€
Octubre: 2520(IT)-1240(CT)= 1280€
Ex:20 p:55: Un cop consultats els consumidors i les empreses sobre les seves intencions de compra i venda de formatges al mercat de Calaf, s'ha elaborat la següent taula, on es recullen les diferents quantitats que uns i altres estan disposats a demanar i oferir segons el preu.
A partir de la taula anterior, contesta les següents preguntes:
a) Descriu el comportament dels consumidors i empreses a mesura que puja o baixa el preu del formatge.
A mesura que el preu del formatge puja, la demanada disminueix i l'oferta augmenta.
Quan el preu del formatge baixa, la demanda augmenta i l'oferta disminueix.
b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta?
Hi ha un exces de demanda quan els preus del formatge són de 5€ i 10€.
Hi ha un excés d'oferta quan els preus del formatge són de 20€ i 25€
Quan el preu del formatge baixa, la demanda augmenta i l'oferta disminueix.
b) A quins preus es produeix un excés de demanda? I un excés d'oferta?
Hi ha un exces de demanda quan els preus del formatge són de 5€ i 10€.
Hi ha un excés d'oferta quan els preus del formatge són de 20€ i 25€
c) Com es comporta el mercat quan el preu del formatge és de 20€? I quan és de 10€? I de 15€?
Quan el preu de formatge és de 20€ l'oferta és major que la demanda ja que el formatge esta car.
Quan el preu de formatge és de 10€ la demanda és superior a l'oferta ja que el formatge esta bé de preu i els consumidors ofereixen una demanda elevada.
Quan el preu de formatge és de 15€ la demanda i l'oferta estan equilibrades ja que el preu és el correcte.
d) Assenyala, per a cada preu, la situació en què es troba el mercat: excés de demanda, equilibri o excés d'oferta.
5€ excés de demanda
10€ excés de demanda
15€ equilibri
20€ excés d'oferta
25€ excés d'oferta
2a Avaluació:
UNITAT 4:
Ex:2 p:61: En què es
diferencia l’empresari individual de l’emprenedor de responsabilitat limitada?
Que l’empresari individual té risc de perdre-ho tot mentre que l’emprenedor
de responsabilitat limitada ho pot perdre tot menys el seu habitatge.
Ex:3 p:61: Són el
mateix les accions de les societats anònimes i les participacions de les
societats limitades. Raona la teva resposta.
No ja que les accions són de transmissió lliure mentre que
les participacions són de transmissió limitada
Ex:10 p:67: Quins inconvenients creus que té l'entrada a l'empresa de nous socis o propietaris?
Pèrdua de poder de decisió.
Ex:17 p:73:
a) Treballadors
b) Clients
c) Opinió pública
d) Medi ambient
e) Mitjans de comunicació
f) Medi ambient
g) Treballadors
Ex:19 p:73:
a) Crèdit comercial.
b) Ampliació de capital.
c) Fons espontanis.
d) Reserves.
e) Préstec.
Ex:20 p:73:
a)Directe i progressiu.
b)Directe i proporcional.c)Afegit. Indirecte i proporcional.
UNITAT 5:
Ex:1 p:81: Segons el teu parer, classifica de major a menor importància la llista de raons per estalviar que s'han presentat a l'apartat 1.1. Justifica la teva resposta.
1. Anticipar-se a situacions laborals no desitjades.
1. Anticipar-se a situacions laborals no desitjades.
2. Fer front a emergències o imprevistos.
3. No tenir deutes.
4.Fer plans futurs.
5. Evitar de malvendre inversions.
Ex:3 p:84: Quin dels quatre passos necessaris per elaborar un pressupost et sembla més important? Justifica la teva resposta.
En la meva opinió, el pas més important identificar les despeses i els ingressos ja que per planificar les despeses, primer hem de saber de quant disposem.
Ex:4 p:84: Esmenta fins a cinc contextos o situacions que poden esdevenir-se al llarg de la vida per als quals sol ser necessari tenir diners i, en conseqüència, planificar mitjançant un pressupost per estalviar.
Ex:3 p:84: Quin dels quatre passos necessaris per elaborar un pressupost et sembla més important? Justifica la teva resposta.
En la meva opinió, el pas més important identificar les despeses i els ingressos ja que per planificar les despeses, primer hem de saber de quant disposem.
Ex:4 p:84: Esmenta fins a cinc contextos o situacions que poden esdevenir-se al llarg de la vida per als quals sol ser necessari tenir diners i, en conseqüència, planificar mitjançant un pressupost per estalviar.
- Se't trenca el mòbil i no cobres lo suficient com per comprar un altre així que has d'agafar els diners que tenies estalviats.- Ja ets molt gran i vius sol, i els teus fills no et poden cuidar, els diners de la pensió no et permeten pagar una residencia així que has de recorre als estalvis.
- Per pagar la matricula de la universitat, que és bastant cara, pots agafar diners estalviats.
- Per pagar una celebració con una comunió o un casament pots recorre als estalvis si no tens suficients diners.
- Per pagar una operació o urgència medica d'algun familiar que no pot pagar, li pots ajudar tu amb els teus estalvis.
- Per pagar una operació o urgència medica d'algun familiar que no pot pagar, li pots ajudar tu amb els teus estalvis.
Ex:1 p:92: En relació amb l'estalvi, contesta les següents preguntes:
a) Com es relacionen estalvi, deute i consum?
Tan deute com estalvi són consums. El primer és present i el segon és el futur consum que realitzarem. Això passa gràcies a ingressos futurs (deute) i a ingressos presents (estalvi).
a) Com es relacionen estalvi, deute i consum?
Tan deute com estalvi són consums. El primer és present i el segon és el futur consum que realitzarem. Això passa gràcies a ingressos futurs (deute) i a ingressos presents (estalvi).
b) Com contribueix l'estalvi als nostres plans de futur?
L'estalvi, al ser l'ingrés present que no gastem, són els diners que disposem amb els quals podrem afrontar despeses i plans futurs.
c) Com ens ajuda l'estalvi a l'hora de no tenir deutes?
Quan estalviem, no ens veiem obligats a demanar crèdits per tant no tenim deutes.
Quan estalviem, no ens veiem obligats a demanar crèdits per tant no tenim deutes.
d) Com pot contribuir l'estalvi a evitar la venda no desitjada de propietats o béns?
Quan tenim deutes tendim a malvendre inversions per pagar- los, per tant, l'estalvi ajuda a no tenir deutes.
Quan tenim deutes tendim a malvendre inversions per pagar- los, per tant, l'estalvi ajuda a no tenir deutes.
e) Per què un dels imprevistos més importants que cal tenir en compte és anticipar-se a una situació laboral no desitjada?
Perquè és la font d'ingressos més important per a les persones i en temps de crisi qualsevol treballador hauria d'anticipar-se a una possible pèrdua del lloc de feina.
f) Com afecta la situació personal i econòmica a les necessitats d'estalvi?
Perquè és la font d'ingressos més important per a les persones i en temps de crisi qualsevol treballador hauria d'anticipar-se a una possible pèrdua del lloc de feina.
f) Com afecta la situació personal i econòmica a les necessitats d'estalvi?
Segons les circumstàncies personals i econòmiques estarem condicionats en la quantitat que hem d'estalviar. Convé estalviar sobretot quan no tens una bona salut, o quan tens riquesa patrimonial que no genera una renda suficient...
g) Quina relació té l'estabilitat laboral amb la necessitat d'estalviar?
g) Quina relació té l'estabilitat laboral amb la necessitat d'estalviar?
L'estabilitat sol ser un factor de primer ordre, on l'ideal és ser funcionari. Però no tothom pot accedir a això, a més, no és la feina millor remunerada.
h) Per què tenir moltes propietats no garanteix que no calgui estalviar?
h) Per què tenir moltes propietats no garanteix que no calgui estalviar?
Tot i tenir moltes propietats, pot ser que aquestes no generin una renda suficient pel propietari. Això, a vegades, pot provocar que les propietats s'hagin de vendre per sota del seu valor de mercat o desitjat.
Ex:2 p:92: En relació amb el pressupost i els seus elements, contesta les següents preguntes.
a) Què diferencia les despeses fixes obligatòries de les variables necessàries?
Les despeses fixes obligatories són aquelles que no es poden ni reduïr ni eliminar mentre que les despeses variables necessàries són aquelles que no es poden eliminar pero que es poden reduïr.
b) Per què cal prioritzar el pagament de les despeses fixes obligatòries?
Perquè com bé diu en nom, són obligatories. Per exemple: Hipoteca, lloguer de l'habitatge, préstecs bancaris...
Perquè com bé diu en nom, són obligatories. Per exemple: Hipoteca, lloguer de l'habitatge, préstecs bancaris...
c) En el pressupost, per què és més important dirigir l'atenció vers les despeses que vers els ingressos?
Perque convé saber quant has de gastar.
Perque convé saber quant has de gastar.
d) Per què en el pressupost es prioritzen les despeses segons el grau en que siguin prescindibles?
Perque en cas de necessitat hem de saber que podem eliminar.
Perque en cas de necessitat hem de saber que podem eliminar.
e) Per què certs deutes, com ara els bancaris, augmenten quan no els paguem?
Perque tenen interessos.
Perque tenen interessos.
f) Quina és la conseqüència més negativa de deixar de pagar un deute associat al pagament d'un bé que hem comprat?
Un embargament o pèrdua de possesions.
Un embargament o pèrdua de possesions.
g) En què s'assemblen l'historial creditici i l'expedient acadèmic?
En que són informacions sobre una persona.
En que són informacions sobre una persona.
h) Quina és la primera opció quan hi ha dificultats per pagar les despeses fixes obligatòries?
La primera opció és eliminar les despeses innecessàries, ja que per viure, podem prescindir-ne. Al contrari passa amb les espeses fixes obligatòries.
La primera opció és eliminar les despeses innecessàries, ja que per viure, podem prescindir-ne. Al contrari passa amb les espeses fixes obligatòries.
i) A l'hora d'ajustar el proper pressupost, quin tipus d'eina matemàtica és més útil? Per què?
Les variacions percentuals ja que mesuren els canvis entre allò que s'ha pressuposat i la realitat en termes de percentatge i així ens permeten de fer comparacions.
UNITAT 6:
Ex:5 p:101: Quins avantatges i inconvenients presenten la renda fixa i la renda variable?
Renda Fixa:
- Avantatges: ens assegurem d'una rendibilitat establerta anticipadament i el retornament dels diners invertits en un termini determinat.
- Inconvenients: Pot ser una inversió més o menys arriscada.
Renda Variable:
- Avantatges: al posseir accions , l'inversor adquireix drets de gestió en l'empresa i en el repartiment de dividends quan hi hagi. A més, també pot vendre les accions per un preu més gran del de la seva compra.
- Inconvenients: no ofereix una rendibilitat preestablerta i el termini de la inversió és indeterminat.
Ex:7 p:101: Per què és recomanable diversificar les inversions que fiar-se del ràting?
Perquè les agències de qualificació no asseguren del tot la seguretat de les inversions.
UNITAT 6:
Ex:5 p:101: Quins avantatges i inconvenients presenten la renda fixa i la renda variable?
Renda Fixa:
- Avantatges: ens assegurem d'una rendibilitat establerta anticipadament i el retornament dels diners invertits en un termini determinat.
- Inconvenients: Pot ser una inversió més o menys arriscada.
Renda Variable:
- Avantatges: al posseir accions , l'inversor adquireix drets de gestió en l'empresa i en el repartiment de dividends quan hi hagi. A més, també pot vendre les accions per un preu més gran del de la seva compra.
- Inconvenients: no ofereix una rendibilitat preestablerta i el termini de la inversió és indeterminat.
Ex:7 p:101: Per què és recomanable diversificar les inversions que fiar-se del ràting?
Perquè les agències de qualificació no asseguren del tot la seguretat de les inversions.
Ex:11 p:103: Què vol dir que un préstec és a interés variable?
Vol dir que l'interès puja o baixa al llarg de la vida del préstec, ja que està vinculat a una taxa de referència.
Ex:12 p:103: Per què la TAE d'un préstec és sempre superior a l'interés nominal?
Perquè la TAE mesura el cost global d'un préstec, en canvi, l'interès nominal només mesura el cost de llogar els diners.
Ex:13 p:103: En un contracte de préstec, quines són les obligacions principals del prestador i del prestatari?
Ex:13 p:103: En un contracte de préstec, quines són les obligacions principals del prestador i del prestatari?
Les obligacions principals del prestador són posar a disposició d'un prestatari una quantitat de diners determinada. Aquests diners seran reemborsats, d'acord amb unes condicions pactades, per art del prestatari.
Ex:14 p:105: En què es diferencien els crèdits ràpids dels préstecs personals?
Els crèdits ràpids es concedeixen per imports baixos i s'acostumen a retornar en menys de cinc anys. Amb poques gestions i comissions, solen tenir una TAE molt elevada.
Els préstecs personals són els més habituals. S'acostumen a destinar a despeses concretes i el cost d'utilització és mitjà. En canvi, al crèdit ràpid el cost és prohibitiu.
Ex:17 p.111: El Banc Mediterrani li ha concedit un préstec a l'Anna de 15.000€ per comprar-se un cotxe i a retornar en 5 anys. L'interès pactat és del 8%, si bé el cost global serà del 9,5% a causa de les comissions i despeses.
a) Quin tipus de préstec ha contract l'Anna?
L'Anna ha contractat préstecs personals i al consum.
b) Identifica els següents termes associats a l'operació de préstec: l'interès nominal, el prestador, el prestatari, el termini de devolució i la TAE.
Interès nominal: 8%
Prestador: Banc Mediterrani
Prestatari: l'Anna
Termini de devolució: 5 anys
TAE: 9,5%
Ex:20 p.111: La Júlia ha contractat una assegurança de vida amb l'asseguradora Mútua segura per al seu marit Jaume perquè, en cas de defunció, els seus fills, el Joan i la Ximena, cobrin 30.000€ cadascun.
Identifica:
L'assegurat: Jaume
L'assegurador: Mútua
El prenedor: Júlia
El beneficiari: Joan i Ximena
Ex:4 p.119: Quin és el principal inconvenient de la banca online?
Ex:3 p.128: En què es diferencien els comptes corrents i els d'estalvi?
Ex:6 p.128: Relaciona al teu quadern cadascuna d'aquestes característiques amb un dipòsit a la vista o un dipòsit a termini fix:
Ex:2 p.135 Pel que fa als indicadors econòmics:
a) Quina funció compleixen els indicadors econòmics per al govern d'un país?
Els indicadors econòmics serveixen per quantificar el comportament de famílies, empreses i sector públic. Comparen la situació de diferents llocs. orienten la política macroeconòmica dels governs. I analitzar l'evolució dels indicadors en el temps.
b)Quin tipus de comparacions permeten establir?
Cada variable permet comparar quelcom diferent. El PIB compara el creixement econòmic, la taxa d'atur compara el grau de seguretat laboral. L'IPC i els tipus d'interès comparen el grau d'estabilitat d'un país.
UNITAT 8:
h) La prestació de desocupació. Passiva
UNITAT 10:
Ex: 1 p.182: Quina és el principal error del mercat? Per què?
La inestabilitat dels cicles econòmics, perquè afecta a l'ocupació i les característiques del lloc de treball, producció i preus.
Ex:3 p.182:Quin sentit tenen els programes d'obres públiques en temps de crisi?
Incrementa els nivells de producció, i ocupació, dota el país de millors infraestructures.
Ex:4 p.182: Quan el govern decideix augmentar la despesa pública o baixar impostos:
a) Mes renda variable, més consum i inversió, augmenta la producció, l'ocupació i els preus.
b) Que l'Estat es quedi sense diners.
c) Política fiscal expansiva.
Ex:6 p.182: En temps de ciris, la majoria dels governs solen augmentar els impostos. Quina raó hi ha) Perquè adopten aquesta mesura?
Per garantir poder realitzar certes activitats: pensions, seguretat social...
Ex:17 p.182: Digues el tipus de política macroeconòmica de les mesures adoptades pel govern:
a) Fixació preu màxim llet. Monetària
b) Restricció de la importació de productes agrícoles. Exterior.
c) Increment de la despesa en educació: Fiscal
d)Actualització el SMI: Monetària
e) Apujar els impostos: Monetària
f) Reducció quantitat de diners en circulació: Monetària
g) Creació nou impost: Monetària.
Ex:18 p.182: A quin instrument de política fiscal discrecional corresponen les següents mesures adoptades pel govern:
a) Construcció d'un col·legi. Programa obres públiques
b)Pujada IRPF. Variació impostos
c)Pagament subsidi atur. Programes de transferències
d)Beques d'estudi: Programes de transferències
e)Cursets formació treballadors. Plans d'ocupació i formació
f)Baixada de l'Impost de Societats a les pimes. Variació impostos
g)Augment pensions de jubilació. Programes de transferències
Els préstecs personals són els més habituals. S'acostumen a destinar a despeses concretes i el cost d'utilització és mitjà. En canvi, al crèdit ràpid el cost és prohibitiu.
Ex:17 p.111: El Banc Mediterrani li ha concedit un préstec a l'Anna de 15.000€ per comprar-se un cotxe i a retornar en 5 anys. L'interès pactat és del 8%, si bé el cost global serà del 9,5% a causa de les comissions i despeses.
a) Quin tipus de préstec ha contract l'Anna?
L'Anna ha contractat préstecs personals i al consum.
b) Identifica els següents termes associats a l'operació de préstec: l'interès nominal, el prestador, el prestatari, el termini de devolució i la TAE.
Interès nominal: 8%
Prestador: Banc Mediterrani
Prestatari: l'Anna
Termini de devolució: 5 anys
TAE: 9,5%
Ex:20 p.111: La Júlia ha contractat una assegurança de vida amb l'asseguradora Mútua segura per al seu marit Jaume perquè, en cas de defunció, els seus fills, el Joan i la Ximena, cobrin 30.000€ cadascun.
Identifica:
L'assegurat: Jaume
L'assegurador: Mútua
El prenedor: Júlia
El beneficiari: Joan i Ximena
3a Avaluació:
UNITAT 7:Ex:4 p.119: Quin és el principal inconvenient de la banca online?
La seguretat, ja que poden entrar virus i et poden enviar correus per robar les dades.
Ex:2 p.128: En què es diferencien els diners legals i els bancaris?
Els diners legals són objectes físics que s'intercanvien. Els bancaris són diners virtuals que costen als comptes i dels que es poden disposar però no es tenen físicament.
Ex:3 p.128: En què es diferencien els comptes corrents i els d'estalvi?
En els comptes corrents s'ingressa i retira diners en qualsevol moment i es pot pagar amb ella sempre que hi hagi suficients diners. No té quasi cap rendibilitat. Als de estalvi s'acorda un termini amb el banc durant el qual els diners estaran retinguts per obtenir un benefici al final. Si es retira diners abans s'ha de pagar una penalització.
Ex:6 p.128: Relaciona al teu quadern cadascuna d'aquestes característiques amb un dipòsit a la vista o un dipòsit a termini fix:
a) Es pot disposar de diners mitjançant xecs o llibretes d'estalvi. Dipòsit a la vista
b) Existeix una penalització per disposar dels diners abans del temps pactat. Dipòsit a termini fix
c) Existeix una varietat sense comissions per a menors de 25 anys. Dipòsit a la vista
d) No funciona com a "suport operatiu" de les operacions bancàries. Dipòsit a termini fix
e) És possible la retirada de diners des de caixers automàtics. Dipòsit a la vista
f) Són els comptes bancaris que generen més interessos. Dipòsit a termini fix
Ex:2 p.135 Pel que fa als indicadors econòmics:
a) Quina funció compleixen els indicadors econòmics per al govern d'un país?
Els indicadors econòmics serveixen per quantificar el comportament de famílies, empreses i sector públic. Comparen la situació de diferents llocs. orienten la política macroeconòmica dels governs. I analitzar l'evolució dels indicadors en el temps.
b)Quin tipus de comparacions permeten establir?
Cada variable permet comparar quelcom diferent. El PIB compara el creixement econòmic, la taxa d'atur compara el grau de seguretat laboral. L'IPC i els tipus d'interès comparen el grau d'estabilitat d'un país.
Ex:3 p.135: L'estiu passat una entrada a la piscina municipal costava 5€. Aquest estiu el preu ha pujat a 6€.
a) Calcula la taxa de variació percentual del preu d'entrada a la pisicna.
La taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina és:
(6-5/5)·100= 20%
b) Amb aquesta única dada, quina inflació diries que hi ha hagut des de l'estiu passat?
Des de l'estiu passat hi ha hagut una inflació d'un euro.
a) Calcula la taxa de variació percentual del preu d'entrada a la pisicna.
La taxa de variació percentual del preu d'entrada a la piscina és:
(6-5/5)·100= 20%
b) Amb aquesta única dada, quina inflació diries que hi ha hagut des de l'estiu passat?
Des de l'estiu passat hi ha hagut una inflació d'un euro.
UNITAT 8:
Ex:6 p.139: La inflació pot arribar a ser un problema. Per què també pot arribar a ser-ho la deflació o inflació negativa?
Si es baixen els preus molt seguidament, les empreses no obtindran beneficis i degut a això acabaran tancant. Per tant, això causarà més atur, i aquest fe fa que les persones aturades no puguin consumir tant.
Ex.7 p.139:Explica com poden generar inflació les següents situacions:
a) Un augment del cost de producció de la llet. Al augmentar el preu de la llet, òbviament la gent haurà de pagar més. Si la llet la necessita una empesa, com ha de pagar més per obtenir la llet pujarà el preu dels seus productes per poder obtenir benefici.
b) L'acaparament d'oli per part dels majoristes amb la intenció que quedin desproveïts els mercats. Això provoca més oferta que demanda, per tant els preu pugen.
c) L'emissió de diners sense control per part de les autoritats. Si hi ha mes diners, els salaris pugen, llavors les empreses augmenten el preu de les coses que venen.
b) L'acaparament d'oli per part dels majoristes amb la intenció que quedin desproveïts els mercats. Això provoca més oferta que demanda, per tant els preu pugen.
c) L'emissió de diners sense control per part de les autoritats. Si hi ha mes diners, els salaris pugen, llavors les empreses augmenten el preu de les coses que venen.
UNITAT 9:
Ex:2 p:157: Assenyala en quin tipus de desocupació classificaries:
a) La Lluïsa, que a l'igual d'altres infermeres no troba feina a Espanya. Cíclica
b) El Bernat, temporer de la maduixa. Estacional
c) La Marta, que ha deixat la seva f
a) La Lluïsa, que a l'igual d'altres infermeres no troba feina a Espanya. Cíclica
b) El Bernat, temporer de la maduixa. Estacional
c) La Marta, que ha deixat la seva f
eina per estudiar un Cicle Formatiu. Friccional
Ex:3 p.157: Si et fixes en el gràfic de la Figura 9.1, la desocupació a Espanya ha estat en general superior a la de la Unió Europea. Hi va haver algun moment en què aquestes dues taxes hagin estat semblants? A partir del 2008 la taxa d'atur de la UE va començar a créixer, però l'espanyola ho va fer molt més. Què estava succeint en l'economia? Quin tipus de desocupació s'estava generant principalment?
- Si, del 2005 fins a inicis del 2007.
Ex:3 p.157: Si et fixes en el gràfic de la Figura 9.1, la desocupació a Espanya ha estat en general superior a la de la Unió Europea. Hi va haver algun moment en què aquestes dues taxes hagin estat semblants? A partir del 2008 la taxa d'atur de la UE va començar a créixer, però l'espanyola ho va fer molt més. Què estava succeint en l'economia? Quin tipus de desocupació s'estava generant principalment?
- Si, del 2005 fins a inicis del 2007.
- Hi havia una crisi econòmica i a l'estat li faltaven recursos.
- La desocupació principalment era cíclica.
Ex:15 p.166.En quin tipus de desocupació situaries les següents persones?
a) Desocupació estacional
b) Desocupació estructural
c) Desocupació Friccional
d) Desocupació Cíclica
Ex:16 p.166. Classifica les següents persones, d'acord amb allò que has estudiat sobre els tipus de població, segons la funció en el procés productiu:
a) població activa
b) població ocupada
c) Població ocupada
d) Població desocupada
e) Població Inactiva
f) Població ocupada
g) Població inactiva
Ex: 7 p.167: A partir de les següents dades d'Econolàndia, corresponents al quart trimestre de 2017 (en milers de persones):
a) Calcula i interpreta la taxa d'inactivitat del conjunt de la població d'Econolàndia.
b) Calcula la taxa d'atur femenina:20%
c)Calcula i interpreta la taxa d'ocupació total: 60%
d) Calcula la variació percentual de la població activa d'Econolàndia respecte del tercer trimestre de 2016, sabent que la població activa en aquest trimestre va ser de 48.000 persones.
((48.000-35.000): 35.000)·100= 37,14%.
((48.000-35.000): 35.000)·100= 37,14%.
Ex:18 p.167. Indica dins de quina mesura de política d'ocupació classificaries les següents accions i , si s'escau, explica si són polítiques actives o passives:
a) Augment de l'edat d'educació obligatòria fins als 18 anys. Activa
b) Cursets de formació per als desocupats. Passiva
c) Establiment de l'edat de jubilació obligatòria a 70 anys. Activa
d) Reduir a la meitat el cost d'acomiadament. Activa
e) Una subvenció per creació d'empresa de 5.000€. Activa
f) Un ajut extraordinari per a tots aquells que tinguin família nombrosa i no hagin treballat el mínim per tenir dret a una prestació. Passiva
g) Una oferta d'ocupació de 10 places a la Policia Local. Activah) La prestació de desocupació. Passiva
UNITAT 10:
Ex: 1 p.182: Quina és el principal error del mercat? Per què?
La inestabilitat dels cicles econòmics, perquè afecta a l'ocupació i les característiques del lloc de treball, producció i preus.
Ex:3 p.182:Quin sentit tenen els programes d'obres públiques en temps de crisi?
Incrementa els nivells de producció, i ocupació, dota el país de millors infraestructures.
Ex:4 p.182: Quan el govern decideix augmentar la despesa pública o baixar impostos:
a) Mes renda variable, més consum i inversió, augmenta la producció, l'ocupació i els preus.
b) Que l'Estat es quedi sense diners.
c) Política fiscal expansiva.
Ex:6 p.182: En temps de ciris, la majoria dels governs solen augmentar els impostos. Quina raó hi ha) Perquè adopten aquesta mesura?
Per garantir poder realitzar certes activitats: pensions, seguretat social...
Ex:17 p.182: Digues el tipus de política macroeconòmica de les mesures adoptades pel govern:
a) Fixació preu màxim llet. Monetària
b) Restricció de la importació de productes agrícoles. Exterior.
c) Increment de la despesa en educació: Fiscal
d)Actualització el SMI: Monetària
e) Apujar els impostos: Monetària
f) Reducció quantitat de diners en circulació: Monetària
g) Creació nou impost: Monetària.
Ex:18 p.182: A quin instrument de política fiscal discrecional corresponen les següents mesures adoptades pel govern:
a) Construcció d'un col·legi. Programa obres públiques
b)Pujada IRPF. Variació impostos
c)Pagament subsidi atur. Programes de transferències
d)Beques d'estudi: Programes de transferències
e)Cursets formació treballadors. Plans d'ocupació i formació
f)Baixada de l'Impost de Societats a les pimes. Variació impostos
g)Augment pensions de jubilació. Programes de transferències
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada